Saltar al contingut

La cuina com a estil de vida. Entrevista a un xef privat

  • Diari
  • 11 minuts de lectura
xef privat en una cuina moderna, tallant carn a una taula de fusta. El xef porta una jaqueta de cuina blanca i està concentrat en la feina. A la cuina hi ha diverses olles de coure sobre la taula, juntament amb plats petits d'ingredients. Darrere del xef, dos clients observen i gaudeixen de vi. La dona porta un vestit negre i té una figura saludable i natural, mentre que lhome porta un vestit fosc amb una camisa blanca. Tots dos estan somrient i sostenint copes de vi. L´ambient és acollidor i professional, ressaltant la preparació culinària i la satisfacció del client.
Al fascinant món de l'alta cuina, on cada plat és una obra d'art i cada ingredient explica una història, els xefs privats s'han destacat com a mestres de la personalització i l'exclusivitat. Ells no només cuinen, sinó que creen experiències culinàries úniques en la intimitat de les llars dels clients. Avui, a Cuina Caprice, tenim l'oportunitat d'endinsar-nos en la vida i la passió de Rafael Díaz, un xef privat la dedicació i creativitat del qual redefineixen el concepte de gastronomia personalitzada. Des dels seus humils començaments a Màlaga fins a la formació a la prestigiosa Escola d'Hostaleria Hofmann de Barcelona i el seu pas per càterings d'alta cuina, aquest xef ens comparteix els seus desafiaments, satisfaccions i la filosofia que guia el seu art culinari. Prepara't per a un viatge que despertarà tots els teus sentits i t'inspirarà a veure la cuina sota una llum nova.

Antecedents i Motivació:

Vaig començar la meva carrera a la gastronomia treballant al càtering El Bulli de Ferrán Adrià. Però en realitat, la passió per la cuina me la va transmetre la meva àvia, que em va ensenyar a valorar els ingredients frescos i les receptes tradicionals. Vaig decidir convertir-me en xef privat perquè volia tenir la llibertat de crear menús personalitzats i oferir una experiència culinària única a cada client. M'inspira la possibilitat de sorprendre i delectar les persones en la intimitat de casa seva.

Experiència i Formació:

Em vaig formar a l'Escola d'Hostaleria CETT i posteriorment a la Hofmann de Barcelona i després vaig treballar a diversos càterings d'alta cuina de la ciutat (Vilaplana, Semon). Cadascun d'aquests indrets em va ensenyar diferents tècniques i estils culinaris. L'exigència i el nivell de creativitat eren altíssims, i hi vaig aprendre la veritable importància de l'atenció al detall.

Desafiaments i Satisfaccions:

El desafiament més gran de ser xef privat és adaptar-se a diferents cuines i equips en cada treball, a més de gestionar les expectatives dels clients. Tot i això, això també és el que fa que cada dia sigui emocionant i únic. El que més gaudeixo és veure la reacció dels meus clients quan proven un plat per primera vegada. Saber que he contribuït a una experiència memorable és increïblement gratificant.

Relació amb els clients:

M'esforço per conèixer bé els meus clients, els seus gustos i preferències. Sempre tinc una conversa detallada amb ells abans de dissenyar el menú per assegurar-me que cada detall sigui perfecte. Un cop, un client em va demanar recrear els plats de la seva lluna de mel a Itàlia per al seu aniversari. Va ser un desafiament molt gratificant veure com es van emocionar amb cada plat.

Creativitat i Menús:

Desenvolupament nous plats inspirant-me en els meus viatges, llibres de cuina i les tendències actuals. M'encanta experimentar amb sabors i tècniques fins a trobar la combinació perfecta. Tinc una passió particular pels ingredients locals i de temporada; treballar amb productes frescos i artesanals és un dels plaers més grans del meu ofici.

Sostenibilitat i Ètica:

La sostenibilitat és una prioritat per a mi. Sempre procuro utilitzar ingredients locals i de temporada per reduir la petjada de carboni i donar suport als productors locals. A més, intento minimitzar el malbaratament d'aliments mitjançant una planificació acurada i aprofitant al màxim tots els ingredients.

Tendències i Futur:

Veig que les tendències actuals s'inclinen cap a una cuina més saludable i sostenible. La gent està més conscient del que menja i d'on provenen els aliments. En cinc anys, m'agradaria tenir el meu propi negoci de càtering sostenible i continuar oferint experiències culinàries úniques. També estic treballant en un llibre de receptes que espero publicar aviat.

Consells i Recomanacions:

Per a aquells que es vulguin convertir en xef privat, el meu consell és tenir paciència i ser flexible. Cada client és diferent i és important saber adaptar-se i oferir un servei personalitzat. Admiro xefs com Massimo Bottura per la seva creativitat i compromís amb la sostenibilitat; el seu restaurant a Mòdena és una veritable font d'inspiració.

Personalitat i Estil:

El meu estil personal a la cuina és una barreja de tradició i innovació. M'agrada respectar les tècniques clàssiques, però sempre hi afegeixo un toc modern i creatiu. Fora de la cuina, gaudeixo viatjant i explorant noves cultures i cuines, llegint i passant temps a l'aire lliure.

Assoliments i Reconeixements:

Un dels meus èxits més destacats va ser haver estat convidat a cuinar en un esdeveniment benèfic d'alta gamma, on vaig tenir l'oportunitat de col·laborar amb altres xefs talentosos i recaptar fons per a una bona causa.

Com et mantens actualitzat amb les noves tendències culinàries i tècniques de cuina?

Sempre estic a la recerca de nous coneixements. Assisteixo a tallers, conferències i exposicions gastronòmiques. També segueixo altres xefs en xarxes socials i llegeixo revistes especialitzades per estar al corrent de les últimes tendències. A més, m'encanta viatjar i experimentar amb noves cuines i tècniques que després puc incorporar als meus menús. Sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre en aquest camp tan dinàmic.

Quin paper juga la tecnologia a la teva cuina?

La tecnologia té un paper important a la meva feina. Utilitzo equips moderns com sous-vide i termocirculadors per assegurar una cocció precisa. També utilitzo programari per a la planificació de menús i gestió d'inventaris. La tecnologia m'ajuda a ser més eficient ia mantenir la qualitat constant als meus plats.

Podries compartir algun truc o consell de cuina que consideris essencial?

És clar, un consell essencial és l'organització i la preparació prèvia, coneguda com a “mise en place”. Tenir tots els ingredients preparats i llestos abans de començar a cuinar no només estalvia temps, sinó que també assegura que tot es faci de manera més fluida i eficient. A més, sempre prova i ajusta els condiments al llarg del procés de cocció.

Com manegues les dietes especials i les restriccions alimentàries dels clients?

És fonamental conèixer les necessitats dietètiques i restriccions dels clients des del principi. Sempre pregunto sobre al·lèrgies, intoleràncies i preferències dietètiques durant la nostra primera reunió. Després, adapto el menú per assegurar-me que tothom pugui gaudir del menjar sense preocupacions. La creativitat a la cuina és clau per oferir alternatives delicioses i segures.

Quin és el teu ingredient preferit i per què?

El meu ingredient preferit és l'oli d'oliva extra verge. És increïblement versàtil i pot transformar un plat amb el seu sabor ric i complex. Ja sigui per amanir amanides, cuinar vegetals o finalitzar un plat, l'oli d'oliva afegeix una profunditat de sabor que adoro.

Quin ha estat el repte més gran que has enfrontat a la teva carrera com a xef privat?

Un dels reptes més grans va ser cuinar per a una celebritat durant una visita a Espanya. La pressió era immensa, ja que tot havia de ser perfecte i complir els estàndards més alts. Va ser una experiència intensa però extremadament gratificant, i vaig aprendre moltíssim sobre la gestió de l'estrès i la importància de la preparació meticulosa.

Tens cap ritual o rutina especial abans de començar a cuinar?

Abans de començar a cuinar, em prenc uns minuts per revisar el menú del dia i mentalitzar-me a cada pas del procés. Això m'ajuda a estar concentrat i organitzat. També m'asseguro que el meu espai de treball estigui impecablement net i ordenat, cosa que facilita el flux de treball.

Com t'inspires per crear plats i menús nous?

La inspiració pot venir de moltes fonts: un llibre de cuina antic, un viatge recent, una conversa amb un productor local o fins i tot un record d?infantesa. M'agrada combinar elements tradicionals amb tècniques modernes i sempre busco equilibrar sabors i textures als meus plats.

Què és el més gratificant de ser un xef privat?

El més gratificant és la connexió directa amb els meus clients i loportunitat de crear experiències personalitzades. Veure la satisfacció i felicitat a les cares en gaudir dels meus plats és inigualable. A més, la llibertat creativa que tinc com a xef privat em permet experimentar i evolucionar constantment.

Tens algun projecte o somni a llarg termini relacionat amb la gastronomia?

Sí, un dels meus somnis és obrir una escola de cuina on pugui ensenyar als altres les tècniques i la passió per la cuina que he desenvolupat al llarg dels anys. També m'agradaria escriure un llibre de receptes que combini històries personals amb els meus plats preferits per compartir el meu amor per la cuina amb una audiència més àmplia.

Tens algun ritual abans de començar a cuinar que consideris una mica peculiar?

Sí, abans de començar a cuinar, m'agrada escoltar música indie. Crec que m'ajuda a concentrar-me ia entrar a l'estat mental adequat per crear. També tinc un davantal especial que sempre faig servir quan sé que tinc un esdeveniment important.

Quin és el plat més estrany o inusual que heu preparat a comanda d'un client?

Un cop, un client em va demanar que preparés un menú complet basat en insectes. Va ser un desafiament interessant i vaig aprendre molt sobre la cuina amb insectes. Vaig acabar fent tacs de chapulins i una amanida amb formigues culones.

Hi ha algun ingredient que simplement no t'agradi o evitis fer servir als teus plats?

No sóc gaire fanàtic de la regalèssia. Trobo que el sabor és massa fort i pot dominar altres ingredients. Tot i això, si un client ho demana específicament, faig el meu millor esforç per integrar-lo d'una manera equilibrada.

Quin és el teu guilty pleasure en termes de menjar? Cosa que no sigui gurmet però que t'encanti.

Definitivament les patates fregides amb ketchup. És una combinació simple i comuna, però hi ha alguna cosa reconfortant a menjar patates fregides cruixents. Em permeto aquest petit luxe de tant en tant.

Tens cap xef famós que consideris el teu ídol o inspiració?

Admiro moltíssim Julia Child. La seva passió per la cuina i la seva capacitat per fer accessible l'alta cuina francesa a les llars dels Estats Units és veritablement inspiradora. El seu carisma i dedicació són qualitats que intento emular a la meva pròpia carrera.

Quin és el teu desastre més gran a la cuina?

Un cop, mentre preparava un sopar de Nadal, un gall dindi sencer va caure del forn just quan estava a punt de servir-lo. Va ser un desastre, però sortosament tenia prou temps per preparar un altre plat principal. Vaig aprendre la importància de sempre tenir un pla de contingència.

Quin plat cuines quan vols impressionar algú?

Quan vull impressionar, solc preparar un risotto de tòfona blanca. És un plat que requereix precisió i cura, i l'aroma i el sabor de les tòfones sempre deixen una impressió memorable.

Hi ha alguna recepta familiar que sigui especialment important per a tu?

Sí, la recepta de paella de la meva àvia és molt especial per a mi. És un plat que he perfeccionat amb el temps, però sempre em recorda les reunions familiars i les històries que compartíem mentre cuinàvem junts.

Si poguessis sopar amb qualsevol persona, viva o morta, qui seria i què prepararies?

M'encantaria sopar amb Anthony Bourdain. La seva visió del món de la cuina i la passió per la cultura culinària eren fascinants. Prepararia un menú degustació que inclogui plats de diverses parts del món, reflectint el seu esperit aventurer.

Tens alguna superstició o mania a la cuina?

Sempre faig servir el mateix ganivet per a les tasques més delicades. És un ganivet japonès que em va regalar un amic xef i sento que em dóna sort i precisió a cada tall. També tinc el costum de tocar fusta abans de començar un esdeveniment important, només per assegurar-me que tot surti bé.

Conclusió

La història d'aquest xef privat és un testimoni del poder de la passió, la dedicació i la innovació a la gastronomia. A través dels seus ulls, veiem que la cuina no és només una professió, sinó un estil de vida basat en la intensitat i el compromís. El seu enfocament en la sostenibilitat, l'ús d'ingredients locals i de temporada i la creació d'experiències culinàries a mida ressona profundament en un món on els consumidors valoren cada cop més l'autenticitat i la connexió personal. En un futur que promet una cuina més conscient i creativa, xefs com ell ens guien cap a noves i emocionants possibilitats gastronòmiques. A Cuina Caprice, celebrem el seu art i esperem que la seva història inspiri altres xefs a seguir elevant els estàndards de la gastronomia privada.

T'ha agradat aquest contingut?

Fes clic a les estrelles per puntuar-ho!

Puntuació mitjana: 5 / 5. Vots totals: 12

Fins ara, no hi ha vots! Sigues el primer.

Ja que t'ha agradat aquest contingut...

Segueix-nos a les xarxes socials!

Sentim que no t'hagi agradat!

Com podem millorar?

Subscriu-te
Notificar de
0 Comments
Comentaris en línia
Veure tots els comentaris

Copyright © 2024 Cocina Caprice

Tots els drets reservats

Queda prohibida la reproducció total o parcial

dels continguts d'aquesta web

0
Què en penses? Si us plau, escriu la teva opinióx
()
x